L’ús d’aplicacions llançadores d’aplicacions és probablement una de les millors idees que han tingut els usuaris i la gent d’Apple.
Qualsevol Mac OSX porta de sèrie Spotlight. Crec que Spotlight és una de les eines més infravalorades del sistema operatiu. Per a aquells que no l’heu fet servir mai, imagineu que cliqueu + espai i s’obre un quadre de diàleg on cerqueu un fitxer i en dos segons el troba, sense importar on es troba d’amagat del sistema operatiu, o que li demanes per un programa i amb un clic l’executa. Aquesta característica, executar un programa amb una combinació de tecles, és el que s’anomena llançador d’aplicacions. De programes d’aquestes característiques n’hi ha uns quants per a Mac (i si cerqueu n’hi ha per Windows i per Linux), Google Quick Search Box o Launchbar, però el rei és QuickSilver. I quins són els motius que fan que sigui el rei? Doncs que no fa únicament de llançadora d’aplicacions, quasi fa cor del sistema operatiu. Degut a la capacitat de QuickSilver d’ampliar les seves funcionalitats mitjançant Plugins, quasi pot fer de tot, des d’enviar un correu o un Tweet, fer de calculadora, cercar a internet,… qualsevol cosa que imagineu o que feu normalment amb l’ordinador. Com no es tracta de fer un tutorial de nuovo, ús deixo un parell d’enllaços 1, 2 i 3. Però a partir d’ara aquí el farem servir per executar els scripts que anirem fent. La propera entrega: Introducció a Applescript.
Una de les grans aportacions de la Web 2.0 és la possibilitat de tenir les nostres dades i els nostres programes directament a la web, de forma que és independent del sistema operatiu i hauria de ser independent del navegador. El problema és que moltes vegades per accedir a les nostres dades necessitem obrir el navegador i a partir d’allà accedir a la nostra plana destí.
Els nois de Fluid ens proposen una forma diferent d’accedir a les nostres eines 2.0: Crear les nostres pròpies aplicacions d’escriptori. El que han fet és crear una meta-aplicació. El que fan és crear una aplicació basada en un navegador web, de forma que al executar Fluid introdueixes l’adreça i ell s’encarrega de generar-te una aplicació que es connecta de forma directa. D’aquesta forma pots tenir la teva aplicació GMail, Twitter, Google Wave, Facebook, Wordpress, … com si fossin una aplicació d’escriptori. D’aquesta forma el navegador web torna a agafar el seu significat, navegar per internet.
Per cert, existeix un grup a Flickr que es dedica a penjar icones en alta qualitat per al programa.
Al seminari introductori que va organitzar la Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital sobre Google Wave (podeu veure la presentació a SlideShare) i de mostrar les seves capacitats, va quedar palès que les capacitats de Google Wave estan determinades per les extensions que podem fer servir. Per això aquest post es centrarà de forma específica en aquestes, ja siguin robots o gadgets.
Google Wave Robots
Què són els Robots?
Els robots són extensions que semblen una altre participant a la wave. Tenen una adreça de “mail” tipus bot@example.com. Es dediquen a llegir tot el text que es va afegint a una wave i fan accions en conseqüència. Per exemple poden actuar de correctors ortogràfics, poden identificar un enllaç, fer de traductors,… la imaginació és el límit.
On els trobo?
Doncs encara que sembli obvi, fent una cerca a Google. Però aquí us deixo un bon grapat de robots interessants:
Polly the Pollster – polly-wave@appspot.com . Crea una enquesta entre els participants de la wave.
Emoticony – emoticonbot@appspot.com Afegeix emoticons a la wave
PDF Wave Exporter – pdf-wave@appspot.com Exporta la Wave a un PDF
Easy Public – easypublic@appspot.com Fa que la wave sigui pública i qualsevol pugui participar, sense necessitat de ser convidat.
Watexy – watexy@appspot.com Permet fer-ne ús de LaTeX a les waves
docxwave – docxwave@appspot.com – Importa documents Microsoft Office Word
En podeu trobar més aquí
Com els afegeixo?
La forma d’afegir-los a la wave és com es faria amb qualsevol altre usuari:
fent clic al + on es mostrarà el llistat dels nostres contactes. En cas de no tenir el robot com a contacte, simplement l’afegim. Continúa leyendo »
Després de molt temps amb el bloc a Wordpress.com, havia arribat el moment de fer un canvi. Havia arribat d’ emancipar-me i tenir la meva pròpia llar digital. A continuació explicaré tots els passos que he fet per tal d’arribar a aquest punt, escriure la primera entrada de la meva nova llar.
El primer pas era ben clar, volia un lloc propi i per fer això necessitava disposar d’un servidor. La primera pregunta era evident.
Un servidor propi o un servidor de lloguer?
Per tenir un servidor propi, havia de disposar de la maquinària necessària, i donat que a casa només tenim portàtils, es feia necessària una primera inversió forta, uns 500€ per un ordinador que serveixi com a servidor, que costaria uns anys amortitzar-la. A més tenir un servidor instal·lat a casa està limitat per l’amplada de banda de que la connexió telefònica permet, en el meu cas i en el de la majoria limitada a 128Kb/s, de forma que el contingut quedaria força limitat. Per això vaig anar a buscar un servidor extern. Com el primer amb el que volia moblar la meva llar era amb un bloc de Wordpress, el primer que vaig fer ser anar a la web de Wordpress.org corresponent. Al mateix temps vaig buscar si pogués ser que estigués dins del territori nacional, però les ofertes que hi havia no acabaven de convèncer gaire. Al final la opció Dreamhost va ser la guanyadora, per 46.8$ durant dos anys (pel preu d’un servidor puc tenir servidor per més de 25 anys…). La primera decisió ja estava feta i executada…
