L’ús d’aplicacions llançadores d’aplicacions és probablement una de les millors idees que han tingut els usuaris i la gent d’Apple.
Qualsevol Mac OSX porta de sèrie Spotlight. Crec que Spotlight és una de les eines més infravalorades del sistema operatiu. Per a aquells que no l’heu fet servir mai, imagineu que cliqueu + espai i s’obre un quadre de diàleg on cerqueu un fitxer i en dos segons el troba, sense importar on es troba d’amagat del sistema operatiu, o que li demanes per un programa i amb un clic l’executa. Aquesta característica, executar un programa amb una combinació de tecles, és el que s’anomena llançador d’aplicacions. De programes d’aquestes característiques n’hi ha uns quants per a Mac (i si cerqueu n’hi ha per Windows i per Linux), Google Quick Search Box o Launchbar, però el rei és QuickSilver. I quins són els motius que fan que sigui el rei? Doncs que no fa únicament de llançadora d’aplicacions, quasi fa cor del sistema operatiu. Degut a la capacitat de QuickSilver d’ampliar les seves funcionalitats mitjançant Plugins, quasi pot fer de tot, des d’enviar un correu o un Tweet, fer de calculadora, cercar a internet,… qualsevol cosa que imagineu o que feu normalment amb l’ordinador. Com no es tracta de fer un tutorial de nuovo, ús deixo un parell d’enllaços 1, 2 i 3. Però a partir d’ara aquí el farem servir per executar els scripts que anirem fent. La propera entrega: Introducció a Applescript.
Una de les grans aportacions de la Web 2.0 és la possibilitat de tenir les nostres dades i els nostres programes directament a la web, de forma que és independent del sistema operatiu i hauria de ser independent del navegador. El problema és que moltes vegades per accedir a les nostres dades necessitem obrir el navegador i a partir d’allà accedir a la nostra plana destí.
Els nois de Fluid ens proposen una forma diferent d’accedir a les nostres eines 2.0: Crear les nostres pròpies aplicacions d’escriptori. El que han fet és crear una meta-aplicació. El que fan és crear una aplicació basada en un navegador web, de forma que al executar Fluid introdueixes l’adreça i ell s’encarrega de generar-te una aplicació que es connecta de forma directa. D’aquesta forma pots tenir la teva aplicació GMail, Twitter, Google Wave, Facebook, Wordpress, … com si fossin una aplicació d’escriptori. D’aquesta forma el navegador web torna a agafar el seu significat, navegar per internet.
Per cert, existeix un grup a Flickr que es dedica a penjar icones en alta qualitat per al programa.
Gràcies a internet, i a Google, cada dia tenim una capacitat d’accés a la informació molt més gran. L’algorisme de cerca de Google prioritza les planes pel nombre d’enllaços que li fan referència i la importància d’aquestes. Però aquesta no és l’única forma de trobar informació. Moltes vegades navegant trobem planes webs o informació que ens poden ser d’utilitat i ens agradaria guardar-les per una posterior lectura o com a referència. Bàsicament existeixen dos tipus de planes webs a internet, aquelles planes dinàmiques on la informació caduca i aquelles planes estàtiques on la informació és atemporal (hi ha altres combinacions però una plana estàtica amb informació que caduca o una plana dinàmica amb informació atemporal no tenen gaire sentit…).
La meva forma personal d’organitzar tota aquesta informació és fent ús de dues eines 2.0. La primera d’elles és Delicious i la segona Google Reader. El secret d’aquestes aplicacions està en que com a internautes, encara que de vegades no ho sembli, no som illots aïllats de la resta, tot al contrari. Aquestes aplicacions permeten fer-ne ús de la informació, en forma d’etiquetes, que han generat altres usuaris de forma que si estem interessats en un tema en concret, podem veure els “suggeriments”, etiquetes, que altres persones han fet sobre aquell tema.
Technorati Tags:
2.0 tools, Delicious, Bookmarks, Google Reader, Magatzem
Ahir es va anunciar el nou gadget d’Apple, l’Ipad (quin nom tan poc encertat…).
http://img192.imageshack.us/img192/1268/hardware0120100127u.jpg
Continúa leyendo »
