Una de les grans aportacions de la Web 2.0 és la possibilitat de tenir les nostres dades i els nostres programes directament a la web, de forma que és independent del sistema operatiu i hauria de ser independent del navegador. El problema és que moltes vegades per accedir a les nostres dades necessitem obrir el navegador i a partir d’allà accedir a la nostra plana destí.
Els nois de Fluid ens proposen una forma diferent d’accedir a les nostres eines 2.0: Crear les nostres pròpies aplicacions d’escriptori. El que han fet és crear una meta-aplicació. El que fan és crear una aplicació basada en un navegador web, de forma que al executar Fluid introdueixes l’adreça i ell s’encarrega de generar-te una aplicació que es connecta de forma directa. D’aquesta forma pots tenir la teva aplicació GMail, Twitter, Google Wave, Facebook, Wordpress, … com si fossin una aplicació d’escriptori. D’aquesta forma el navegador web torna a agafar el seu significat, navegar per internet.
Per cert, existeix un grup a Flickr que es dedica a penjar icones en alta qualitat per al programa.
Després de molt temps amb el bloc a Wordpress.com, havia arribat el moment de fer un canvi. Havia arribat d’ emancipar-me i tenir la meva pròpia llar digital. A continuació explicaré tots els passos que he fet per tal d’arribar a aquest punt, escriure la primera entrada de la meva nova llar.
El primer pas era ben clar, volia un lloc propi i per fer això necessitava disposar d’un servidor. La primera pregunta era evident.
Un servidor propi o un servidor de lloguer?
Per tenir un servidor propi, havia de disposar de la maquinària necessària, i donat que a casa només tenim portàtils, es feia necessària una primera inversió forta, uns 500€ per un ordinador que serveixi com a servidor, que costaria uns anys amortitzar-la. A més tenir un servidor instal·lat a casa està limitat per l’amplada de banda de que la connexió telefònica permet, en el meu cas i en el de la majoria limitada a 128Kb/s, de forma que el contingut quedaria força limitat. Per això vaig anar a buscar un servidor extern. Com el primer amb el que volia moblar la meva llar era amb un bloc de Wordpress, el primer que vaig fer ser anar a la web de Wordpress.org corresponent. Al mateix temps vaig buscar si pogués ser que estigués dins del territori nacional, però les ofertes que hi havia no acabaven de convèncer gaire. Al final la opció Dreamhost va ser la guanyadora, per 46.8$ durant dos anys (pel preu d’un servidor puc tenir servidor per més de 25 anys…). La primera decisió ja estava feta i executada…
Gràcies a internet, i a Google, cada dia tenim una capacitat d’accés a la informació molt més gran. L’algorisme de cerca de Google prioritza les planes pel nombre d’enllaços que li fan referència i la importància d’aquestes. Però aquesta no és l’única forma de trobar informació. Moltes vegades navegant trobem planes webs o informació que ens poden ser d’utilitat i ens agradaria guardar-les per una posterior lectura o com a referència. Bàsicament existeixen dos tipus de planes webs a internet, aquelles planes dinàmiques on la informació caduca i aquelles planes estàtiques on la informació és atemporal (hi ha altres combinacions però una plana estàtica amb informació que caduca o una plana dinàmica amb informació atemporal no tenen gaire sentit…).
La meva forma personal d’organitzar tota aquesta informació és fent ús de dues eines 2.0. La primera d’elles és Delicious i la segona Google Reader. El secret d’aquestes aplicacions està en que com a internautes, encara que de vegades no ho sembli, no som illots aïllats de la resta, tot al contrari. Aquestes aplicacions permeten fer-ne ús de la informació, en forma d’etiquetes, que han generat altres usuaris de forma que si estem interessats en un tema en concret, podem veure els “suggeriments”, etiquetes, que altres persones han fet sobre aquell tema.
Technorati Tags:
2.0 tools, Delicious, Bookmarks, Google Reader, Magatzem
